Estela maia

Una estela maia és una classe de monument de la cultura maia de la Mesoamèrica antiga. Consistia d'una pedra alta tallada i freqüentment s'associaven amb pedres baixes de forma circular que ara anomenen altars.^[1] L'elaboració d'aquests monuments es va difondre per tota la regió maia durant el període clàssic (250 – 900 dC), i es considera que aquests parells d'estela amb altar són un segell característic de la civilització maia d'aquest període.[2] La tradició escultural que va engendrar l'estela va emergir d'una forma ja completament desenvolupada i és probable que tingués antecedents tallats de fusta.[3] L'estela més antiga que ha estat trobada en el seu lloc original a les terres baixes maies, va ser excavada a la gran ciutat de Tikal a Guatemala.^[1][2] Durant el període clàssic gairebé cada regne maia a les terres baixes del sud erigia esteles al seu centre cerimonial.^[3]

L'estela va arribar a ser associada molt estretament amb el concepte del rei diví i la fabricació d'aquests monuments va disminuir juntament amb el declivi d'aquesta institució. La producció d'esteles pels maies va tenir el seu origen al voltant del 400 aC i seguia al llarg del període clàssic, fins a aproximadament el 900 dC, encara que alguns monuments es reutilitzaven durant el període postclàssic. La ciutat important de Calakmul a Mèxic va erigir la major quantitat d'esteles de qualsevol ciutat maia coneguda, amb un total d'almenys 166, encara que tenen un estat molt dolent de conservació.[6]

Les esteles maies mostren una àmplia variació estilística.^[3] Moltes esteles són lloses verticals de pedra calcària esculpides en un o tots dos dels seus costats.^[3] Les esteles d'alguns llocs mostren una aparença més tridimensional en regions on la pedra local ho permet, tals com Copán i Toniná.^[3]